Escrit per: Pep
Hola!
Vull explicar-te la meva història, per sant Jordi de l’any 2017 em van diagnosticar una leucèmia.
Com pots entendre al principi de tot em vaig espantar, vaig pensar en com ho hauria d’enfrontar, en que em passaria i com acabaria tot plegat.
Dubtes, pors, de vegades pensava “però com és que no es para el món?? Si jo estic malalt!”
però ben aviat vaig estar convençut que me’n sortiria, i em vaig dir, anem pas per pas , siguem positius i optimistes i anem guanyant cada dia que ens dugui al dia següent.
Això ho vaig fer, vaig començar el tractament i…van venir les primeres complicacions, però estava tant convençut de que me’n sortiria que, a cada entrebanc en sortia amb més força.
Més endavant les complicacions van anar a pitjor, tampoc cal estendrem però la pitjor va ser una pneumònia que vaig agafar amb les defenses molt baixes i que em va portar 29 dies a la Uci , sedat i intubat 9 dies.
Quan em varen despertar vaig haver de començar a aprendre tot de nou, a parlar, a empassar, a respirar, a moure les parts del meu cos, a escriure, a aguantar-me dret, més tard a caminar…etc.
I ara… des de la distància i des de el moment actual en que ja tot ha passat, que estic curat i que ja em trobo bé i puc fer una vida normal , de vegades penso “que important va ser afrontar tot el que em va passar amb optimisme, amb ganes de viure, amb la força que et dóna el saber que vols superar-ho i la certesa de que així serà.
No sé si la meva experiència et pot servir però… No et rendeixis… lluita per guanyar el dia d’avui i demà lluitaràs per guanyar el dia de demà i no oblidis mai que sempre hi ha un demà!!
Molts ànims de tot cor i una abraçada ben forta!! Te’n sortiràs!!