Escrit per: Emma
Bones!
El meu nom és Emma, tinc 20 anys, una bessona que es diu Maria i una cosina de la nostra edat, la Laura.
Avui t’escric aquest missatge, sense saber qui ets, per a distreure’t una estona amb un petit relat de la meva vida.
Estàvem a casa, i ens va arribar un missatge, en Jerry havia estat segrestat, i la nostra missió era salvar-lo i portar-lo un altre cop a la Whop.
La Gladis ens va dir que és el que havíem de fer. A la piscina de la Pobleta hi havia una competició de salt de trampolí, i en aquelles instal·lacions, vam descobrir que és on es trobava el Jerry segrestat, l’única manera de entrar però, era participar en aquesta competició, així que la Laura, la Maria i jo, ens vam disposar a competir.
Quan vam ser allà, ens van dir que era el que s’havia de fer, guanyava qui era capaç d’escriure millor i més ràpid les paraules que es proposaven. Escriure però no era com t’ho deus estar imaginant, s’havia de fer de la següent manera. Tots els membres del equip havien de formar conjuntament amb el seu cos cada una de les lletres i amb la posició escollida saltar a la piscina, tornar a pujar i seguir amb la següent lletra.
Després de moltes hores d’esforç, havíem d’esperar a que el jurat decidís qui era el guanyador de la competició, i mentre decidien, nosaltres vam inicial la segona part del pla, rescatar el Jerry.
Vam sortir per una de les portes de servei i ens vam dirigir al soterrani, vam combatre al parell de guàrdies que vigilaven les portes, i després d’utilitzar el pintallavis làser, vam obrir la porta on es trobava el Jerry. Ara només ens quedava la última part, treure’l de les instal·lacions, de sobte però, per la megafonia van anunciar que el jurat ja tenia guanyador, i que totes les participants havíem de presentar-nos davant de la piscina. Gràcies al mirallet transformador, vam poder disfressar al Jerry d’entrenador de l’equip, i vam pujar.
Desprès d’uns moments de tensió, van revelar els guanyadors, érem nosaltres! Això no ens ho esperàvem! Un cop recollit el premi, vam sortir de les instal·lacions i vam tornar a la Whop, on la Gladis ens esperava amb la nostra següent missió.
Com qualsevol persona, tinc mil i una històries de coses que m’han passat o que he fet al llarg de la meva infantesa i adolescència, aquestes però perden força quan les redactes, quan no es poden veure les meves expressions facials i el meu dramatisme mentre l’explico.
Suposo que ja has pogut intuir que tota aquesta història era el que ens imaginàvem mentre estàvem jugant a la piscina del poble. Érem unes grans fans de les espies de veritat, així que ens aquest cas, ens vam inspirar amb elles alhora de fer el nostre joc.
El més divertit és imaginar-se a la noia que estava a la caseta, que també era la socorrista, veient-nos saltar a les tres a la piscina formant lletres i sortir de l’aigua com si ens hi anés la vida.
Espero que la història t’hagi semblat entretinguda, molts petons i abraçades, espero que et milloris molt aviat i que puguis tornar a casa!
Molts ànims!!!
Amb molt amor, una desconeguda.