Escrit per: Natalia
Estimada o estimat desconegut,
No sé qui ets, i tu tampoc saps qui sóc. No sé si et trobes bé o avui està essent un dia especialment dur. No sé per què estàs ingressada o ingressat. No sé quants anys tens, ni si ets home o dona o gènere no definit.
Però saps què? No em cal saber-ho. Siguis qui siguis, gràcies per tenir aquest missatge entre les mans i dedicar el teu preuat temps a llegir el que t’he de dir.
Des de la meva humil ignorància sobre tu, et tendeixo la mà com a gest que et faci veure que, per molt que t’ho sembli des de la soledat de la teva habitació, no estàs sola/sol. Milions de persones t’acompanyen, us acompanyen, dia rere dia des de la intimitat dels seus balcons. Per una vegada des de la meva curta vida estic experimentant el sentiment d’unió i col·lectivitat en estat pur. Des d’aquí et demano que no desesperis quan sentis que et falten les forces, no sucumbeixis a la desesperança. Que tota la por es transformi en fortalesa, com la sang del drac es transforma en roses. Perquè de tota batalla se’n surt, tan sols es necessita ser una bona/ un bon soldat. Ara és el moment de demostrar-te a tu mateix/a la valentia i fortalesa que has anat acumulant al llarg dels anys. El món et necessita i mereixes comprovar per tu mateix/a la saviesa, l’empatia i la humanitat que està envaint els nostres carrers.
“Resistiré erguido frente a todo. Me volveré de hierro para endurecer la piel. Y aunque los vientos de la vida soplen fuerte soy como el junco que se dobla pero siempre sigue en pie”.
Aquesta desconeguda/desconegut et desitja un feliç Sant Jordi i una feliç vida!
Una abraçada,
Anònim 🙂