Escrit per: Maria
Hola! Perquè puguis imaginar- te una mica qui escriu aquestes paraules: Sóc la Maria i tinc 44 anys. No se’m dona molt bé expressar-me per aquests mitjans però trobo que és una molt bonica iniciativa per donar ànims a tots els que esteu vivint en primera línia aquesta malaltia. Quan veig la tele des de casa encara hi ha vegades que penso que és una peli i que no pot ser cert…
Jo tinc una botiga de mobles , sóc la segona generació, al barri de Poblenou. Tenim un client molt pròxim , molt de barri, nosaltres també ho som. Tot aquesta crisi econòmicament ens afectarà molt, ja veurem si ens hem de reinventar… està per veure.
El que realment més pena em fa, és en veure als nostres familiars més grans, tristos, insegurs, amb por, pensant que ja ningú els protegeix. Se senten tantes coses sobre això…que si tens més de 70 ja no t’atenen, etc.
Tinc un nen petit de 4 anys, gràcies a ell no tinc temps de pensar gaire. Els nens son energia , curiositat, innocència…està tan feliç perquè no va a escola! Això em fa riure molt…al principi del confinament cada dia em preguntava si a l’ endemà hi havia escola. I em recordava que els dilluns mai es queda a dinar a escola….per si un cas!
Els nens son autèntics!
Bé, espero haver-te acompanyat una estona. També que et milloris aviat. Has de guanyar al virus! Moltes abraçades virtuals!
Maria