Escrit per: Esther
Hola,
Em dic Esther i soc mare d’un petitó de 2 anys, els va fer just abans de tancar-nos a casa: vam tenir sort de poder celebrar-ho tots junts abans de que tot canviés.
El que està passant és fort i va més enllà del que la nostra imaginació ens hagués permès: qui ho diria quan vam fer els propòsits d’any nou?
Per sort, la gent és més solidària i està unida com mai (encara que sigui a la distància, ves tu quina paradoxa):
- Tenim herois que ens alimenten, ens curen, netegen, obren botigues, vigilen perquè tot estigui bé…
- Hi ha gent cantant als balcons, fent esport per a tothom, ensenyant manualitats als petits
- Ens reunim tots com si fos cap d’any a les 00h, però a les 20h per aplaudir
I tot ho fem no només pensant en els de casa, en els que ens ajuden, sinó en els que esteu al llit patint en la distància, però #totsortiràbé: la gent està canviant i una part és gràcies a tu i per a tu!
I els petits? El meu petit sembla que no s’enteri, sembla que no col·labori, el meu petit és un exemple, com molts d’altres de la fortalesa que hi ha dins de cadascú: no es queixa per no anar al tobogan, abraça el mòbil i tira petons als avis com si els tingués davant i és feliç quan estem al balcó i passa un cotxe vermell! El seu somriure és la meva medicina i te’n vull donar una mica a tu.
Recupera’t! Mentre #joemquedoacasa perquè tu puguis tornar ben aviat.
Esther.