Escrit per: Silvia
Estimada persona,
T’imagino a un llit. Jo ara mateix estic prenent un cafè i tinc un balcó al costat. Fa un dia gris, una mica com el fons de la imatge que t’adjunto: una rosa casolana, feta amb una ceba tendre…
Tendre com els nostres cors que aquests dies potser es senten més verds, més tendres i febles… però jo crec que s’estan obrint com a la primavera, que s’obren per créixer i fer-se més forts (que no pas durs), més flexibles, més sans i equilibrats, més solidaris… Cors amb ganes enormes de sentir-ne d’altres com ells bategant junts al apropar-nos el pit en una abraçada que aviat arribarà.
Feliç Sant Jordi, feliç dia avui i demà i passat…i sempre.
Una abraçada ben pura i blanca com el color dels hospitals, de les bates, de les mascaretes però també dels coloms, del núvols, de la nata i de les dents amb un somriure.
Desitjo que et recuperis i puguis sortir i tornar a casa ben aviat. Ànims!!!
Aquí fora us esperem a totes i tots!
Sílvia
Sant Jordi 2020
