Escrit per: Robert Casanova
Hola, treballadors/es de l’hospital de Vall d’Hebron, voldria enviar-vos un poema sobre el confinament i sobretot donar-vos les gràcies per el que esteu fent ara.
Fa 16 anys jo vaig estar en aquest hospital a neonats i em vàreu salvar la vida. Us agraeixo molt tot l’esforç que esteu fent ara per la gent que omple les UCI.
Poema: Temps de confinament
Quan el pare es desperta,
els fills corren a esmorzar.
Saben que han d’estar alerta,
perquè els la pot jugar.
En temps de viure al sofà,
els nens necessiten desfogar-se.
Adults cansats de no treballar,
sospiren tot envejant una garsa.
I què dir-ne dels més vells,
esporuguits amb les notícies,
que no paren de donar consells
mentre escupen injustícies.
Per la finestra tot és estrany:
hi ha un exèrcit de quatre bulls terriers,
tres dàlmates, un pastor alemany,
sis chihuahues i dos llebrers.
Qui pogués ser gos!
Per sortir vint cops al dia,
a fer un cagarro ben gros
als nassos de la policia.
Jo a la Vall d’Hebron
